Desprès de estar de baixa per una apendicitis aguda amb intervenció, i complicació posterior amb un ili paralític, crec que ja estic sortint del forat. M'ha costat i les reflexions que et fas quan arribes a creure que "tens alguna cosa pitjor del que diuen" o quan notes que el cos no funciona com tu saps que hauria de funcionar, son reflexions que en estat normal no et fas.
T'arribes a donar compte del gran individualisme que existeix en la societat, i menys mal que unes poques persones treballen per el be dels altres. T'adones del que realment es important. Del que valores.
Vull aprofitar per fer un reconeixement al personal del Hospital de Mataró. Ja sabem que a totes bandes hi ha de tot, pero en general el nivell va ser alt. Vaig sentir una conversa entre dos treballadores que estaven cremades i deien el que passaven de fer això o allò. Els hi vaig fer veure que trobo lògic que es cremin amb els anys, pero que amb aquesta actitut nomès es el malalt el que pateix les consequencies. Sembla que desde llavors, van canviar una mica de actitut.
M'ha sorprès l'actitut de persones que considerava "amigues" i veus que nomès es el "jo, jo, jo" i nomès pensar en ells mateixos, i si per forces grans, no pots seguir el ritme actual, et deixen a la estacada, amb projectes o il-lusions que haviem començat junts. Però això em va servir per adonarme'n que estem aqui per un temps limitat, i quan marxem, molt possiblement, al cap de 100 anys, ningú sabrà que has existit, ni el que has fet (això es així en la majoria de casos).
He seguit de prop el tema de corrupcions. Sense paraules. Pero es pot tornar a resumir en el mateix. "La gent nomès pensa en ells mateixos". I així, es dificil fer una societat solidaria.
Al nostre poble, per exemple, hi ha gent que no està a gust amb el equip de govern actual, i volen fer plataformes i partits per les properes eleccions. Com que hi han molts que nomès pensen en ser els protagonistes (nomès pensen en ells mateixos) i no en el be del poble, es tornaràn a dividir en varies opcions polítiques. Cosa que afavoreix als que manen actualment, i així, amb aquest individualisme, alimentem que no hi hagi opcions de canvi. Estar clar , que alguna cosa en la democracia no funciona.
I això em fa pensar que potser, "mas vale malo conocido que bueno por conocer". Els que governen, tenen defectes, evidentment. No hi ha ningú perfecte. I s'hauria de veure si no hi ha cap cas de corrupció (per petita que sigui). Pero potser son la millor alternativa al que tenim al nostre abast. Algunes coses funcionen be al nostre ajuntament. Corregim les que no funcionin i ja està. He conegut gent que es vol presentar a les properes eleccions, i el únic objectiu es "per treure al Sr. Jo de l'alcaldía". Perdonin, pero això no es una opció. Diguim que farà, si no, vostè posiblement quan arribès a l'alcaldia, sería un cas molt pitjor del que ja tenim.
Crec en projectes, idees, treball en equip, i objectius comuns. Estic obert a treballar en aquest camí.
Això em recorda que em sembla que un dia d'aquests hi ha assamblea de socis de l'associació de veïns de Can Canyamars. Una associació, que desde que vaig dimitir, no ha fet res per el be comú dels veïns. Un altre grup on el "jo, jo, jo" està vigent. Pero, es clar, defensen els "seus" interesos particulars (i potser de alguns que estan amagats darrera de tot). Perquè no s'ha fet públic que el president i jo, vam dimitir de l'associació i els motius que ens van portar a aquesta decisió? Els estatuts obliguen a que en junta anual, s'ha de informar. Perque no hi han actes de les reunions? Perquè hi ha un partit polític que té la informació de primera mà de l'associació? Perquè el segon objectiu d'importancia per el que es va montar la associació no s'ha fet? Quanta gent m'ha decepcionat en aquest tema. Alguns per tal de sortir a la tele, ja estan contents. Pero no han aconseguit res. Perque no han dit que les partides del clavegueram el ajuntament ja les tenia quasi asumides (quan jo hi era), i s'han deixat incloure un altre cop als veïns?
Sento llàstima, pero això m'ha obert els ulls de en qui es pot confiar.
Sento el rotllo, pero desprès de bastant temps sense escriure, ho tenia que treure. Així agafaré el ritme.
Una abraçada a tothom.
Santi Rivelles