dijous, 25 de novembre del 2010

Cuando se acaban las ideas

Gracias Sr. Montilla.

Hacía días que quería poner un comentario sobre este tema. Y va y usted, en el programa de Buenafuente, lo deja ir como cualquier cosa.  Se nota que no estaba con la presión de otros debates.

Sus palabras fueron :
"Las ideas y proyectos que tenías claros para hacer, cuando te presentas al cargo, se agotan con el tiempo, y hay que dejar paso a otra gente con ideas y proyectos nuevos."

De esta manera tan sencilla y simple, usted dijo lo que yo llevaba días queriendo plasmar. Es momento de cambios en todos los niveles, porque se ha agotado la fuerza de ideas y proyectos claros.

En España, está claro que los socialistas están agotados, y no saben que hacer (a parte de no reconocer lo mal que estamos), y simplemente quieren alargar la agonía de la sociedad.

En Catalunya, Mas de los mismo. He seguido esta campaña al milímetro, y hay una cosa que me ha llamado mucho la atención (y decepcionado). Los actuales gobernantes SOLO se han dedicado a decir y provocar miedo sobre si ganan los de CIU.
¿Dónde han quedado los tiempos de anunciar su programa electoral?
Es una prueba más de lo mismo, no tienen ideas. Están agotadas. Y sólo saben meterse con el resto. Desde luego, no es el gobierno que yo quiero. No he escuchado ni una sola autocrítica. Es más, ayer ya fue lo sumo. Ayer, Montserrat Tura (esa que vino a Dosrius y he de decir que era de las pocas que yo aún respetaba como persona), va y sale a decir, que lo que se ha hecho mal en este gobierno, lo hizo ERC e Iniciativa. 
Y con todo esto, la confianza de la población, sí, esa confianza que dicen ellos que hay que dar, se va al suelo. 
La confianza, señores políticos, se da con hechos. No con palabras. 
¿Se acuerdan de este eslogan?

He hablado de España, De Catalunya, y sólo queda de éste pueblo. Creo que sobran las palabras. 


 

4 comentaris:

L'Albert ha dit...

Una bona entrada Santi, felicitats.

Juli ha dit...

Obvio, muy obvio. Muy bien Santi, ahora ya solo nos queda agarrarnos los pantalones y dejar que la derecha más nauseabunda mande aquí y allá. Rajoy y Más, si es eso lo mejor que hay, estas elecciones votaré al partido anti taurino, al menos son fieles a sus estatutos, no como otros. Yo creo que con lo que hay ahora mismo en la política hace falta un ReLoad. ¿Como? Igual deberíamos seguir las palabras del nuevo gurú mundial Cantona.

Yo cada día alucino más con este planeta.

Anònim ha dit...

No crec Santi que el PSC ( per dir-li d'alguna manera enlloc de PSOE a Catalunya) haigi esgotat les idees, mai n'ha tingut cap! Algunes teories de marqueting politic, diuen que les tendencies de vot van cambiant segons l'edat i l'estat de benestar personal. Sense entrar en temàtica de partit d'esquerres o de dretes, que personalment crec que fà molts anys que això es fer demagògia, sembla ser que tal com la societat va adquirint un estat de benestar econòmica, la tendencia del votant es convertir-se en conservador, amb això, els partits més "lliberals" i que no respecten les condicions dels tractes, com es l'actual govern, comencen a perdre credibilitat i vots. La solució millor que poden trobar es la de rebaixar aquest nivell de benestar popular i així tornar als orígens i poder començar de nou. Al contrari dels partits conservadors ( diguem aquells que per força han de portar a terme el que han pactat) han de mantenir el benestar popular més alt a risc de perdre vots a favor dels lliberals. Simplificant això, el que vull dir es que el que despres d'una vida de treball, ha aconseguit tenir alguna cosa, no està disposat a renunciar a ella amb facilitat, per tant el seu vot tendirà cap a un partit que li garantitzi que ho podrà mantenir. El que mai s'ha llevat al matí per anar a treballar, votarà per un partit que li garantitzi mantenir aquesta situació a costa dels que si ho han fet. Si això ho plasmesim en un gràfic, veuriem que els partits conservadors necessiten tenir el nivel de benestar econòmic de la població, just un pel per sobre de la linea de cobriment de les necessitats bàsiques, mentres que els partits més lliberals, els seu interès es mantenir aquest nivell just per sota d'aquesta linea. Entès això i si volem classificar el ninxol que ocupen els partits, podríem dir que els que denominem d'esquerres serien els lliberals amb polítiques poc segures per l'inversor i frequents cambis de regles de joc a curt plaç. Els de centre i dreta, serien els consevadors, amb polítiques de més llarg plaç i més garantides per els inversors. No cal dir que per això mateix, a millor seguretat, més inversió i per consequent més impuls a l'economia. A més inseguretat, els inversors marxen a millors i més segurs mercats. En el moment actual jo preferiria invertir en qualsevol pais Africà per malament que estigues, que en el govern Zapatero, així ha caigut la confiança de molts inversors estranger cap a Espanya.

JORDI FORT

Anònim ha dit...

Vaya rollo ha soltado el Fort.
Estoy de acuerdo con Santi, y espero que los electores sean conscientes de ello.

Jose H.
Enhorabuena po el blog