Quan vaig arribar a Dosrius al any 1998, i vaig anar a viure al carrer Joan Miro de Dosrius, em va encantar. Dosrius, si no recordo malament tenia uns 2000 habitants.
Quan arribava el estiu podies escollir anar a la piscina de Can Batlle (privada pero amb bon servei). A vegades anavem amb uns amics a la piscina de La Roda a Canyamars. La opció de anar a Can Massuet tambe hi era pero encara no coneixiem a ningú allà.
Quan em venia de gust podia anar a les pistes de tennis de Can Batlle, i si no anaves amb ningú, el Miquel s'oferia per jugar amb tu. Ell tenia les pistes en optimes condicions, i eren de terra batuda.
L'escola del pi (actual llar d'infants) estava en mig del bosc pero tenia el seu encant. Als nens els hi encantava.
Els caps de setmana al camp de futbol (actual escola del pi) sempre hi havien partits de futbol. Tambe un cop l'any la competició de enduro es feia a Canyamars i s'omplia de gent. Era un referent. Al poble hi teniem dos pavellons, el de Dosrius i el de Canyamars, pero tots dos eren ben aprofitats per a tot tipus d'activitats esportives o socials.
No hi teniem tants bars ni cafeteries pero els pollastres dels porticons eren molt reclamats. No hi teniem els problemes de trànsit i quasi tots els carrers eren de doble sentit.
Una vegada vaig tenir un problema amb les claus i no podia entrar a casa, i els policies de torn em van solucionar el problema entrant per una finestra.
La carretera no era ampla pero tenia el seu encant. Els ciclistes eren abundants els caps de setmana.
Han passat 13 anys. Ara visc a Canyamars. Sembla que en aquests pocs anys no puguin canviar tant les coses. Pero hi tant que han canviat. 5000 habitants. El doble, pero amb el doble de serveis?
Aquest any no podem anar a les piscines. La Roda ja no existeix. Can Batlle ara es municipal i està fora de servei. I Can Massuet igual. Em segueix agradant el tennis pero les pistes de Can Batlle les va comprar el ajuntament i ara hi ha el camp de futbol. Camp de futbol que abans de arribar on es ara, va passar per el espai on está la nova rotonda del Vichy. Mai havia vist que tot un camp de futbol fos tan movible com en aquest poble. Per cert, ara no hi veig partits com abans. Potser es que els equips contraris no troben el camp.
L'escola del pi ha ocupat el primer espai del camp de futbol, pero dels que vam estar a la presentació al ajuntament amb els arquitectes, i del que estava previst a la realitat, queda lluny.
Que maco era quan explicaven que l'entrada superior del carrer Joan Miro seria per els caps de setmana anar a la biblioteca, i així van fer aquesta entrada separada de la resta. També m'enracordo quan just abans de unes eleccions el nostre actual alcalde ens va fer una presentació a peu de carrer amb uns pósters de com quedaria la zona de l'escola del pi i el seu entorn. Que maco era. La riera com a eix central amb una rambla a cada costat i aparcaments. Com ens explicava les maravelles de haver previst tot. Avui jo la rambla no la veig, i el únic que sufreixo es el tránsit diari a horaris d'escola amb la obligació de pasar per tot el mig del poble per tornar cap a Canyamars, perque els busos escolars aturen tota la circulació del carrer central davant l'escola.
Realment m'agradaria saber en quin calaix ha anat aquell projecte. Potser es va cremar en algun dels incendis que hi va haver fa anys al ajuntament. Pero el projecte s'havia pagat, i amb diners, es clar.
Ara tenim moltes cafeteries, molts forns de pà. Menys entitats bancaries perque a Canyamars ja no hi queda res.
A Canyamars no podem fer servir el pavelló reformat perque té un terra especial i nomès serveix per a futbol sala, voleibol, handbol, i poca cosa mes. No serveix ni per les cistelles electriques penjades que algú va decidir instalar pero que amb aquest terra no es pot jugar, perque la pilota no bota.
Pero tenim una carretera molt més ampla i segura. Tot i que encara tremolo quan veig aquella rotonda amb una sortida tallada amb un lletrro dient "zona industrial".
Vull el poble que em va enamorar amb els serveis que hi tenia!!!
El blog sobre les meves idees de la vida a Canyamars i Dosrius. Per a mi estem en un indret exclusiu i maravellós per viure. Defensar-lo i millorar-lo es el que pretenc amb aquest blog.
dissabte, 9 de juliol del 2011
Dosrius 1998
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola vecino.
Yo también soy de Canayamars, y tu escrito me ha emocionado, tu hace 13 años que vives aquí y yo 32 años, yo, lo mismo que tu, siempre digo que Canyamars lo han abandonado, solo se preocupan de Dosrius en tenerlo bonito,en abrir tiendas,en limpiar las calles, hacen como si solo existiera Dosrius, creo que tendriamos que hacer un Ayuntamiento en Canyamars y otro en Can Massuet para poder tenerlo bien, al menos cada uno se preocuparía de su nucleo.
De hecho en Barcelona esto ya existe, cada barrio tiene su alcalde y a la hora de la verdad los gobierna el alcalde principal.
Es lamentable, todo lo que está pasando en este pueblo.
Saludos y a esperar que algún día se arregle.
pues yo tambien me he emocionado,porque un pueblo es como un ser vivo.No he vivido estaa experiencias,pero si recuerdo la piscina de Can Massuet y los cursos de natación del verano,las competiciones y los trofeos en la fiesta mayor,también la piscina de Can Batlle,con la pizzas del Manel.
Resuerdo con nostágia la alegría de los habitantes del municipio,la ingenuidad e inocencia,que nos han arrebatado.
Mi pueblo Dosrius,tiene una carga insoportable,que le ha robado la alegria,el peso que oprime de los vividores que nos desprencian,que nos silencian,que nos anulan por sistema,que mienten,mienten y mienten sin decoro.Una carga que cada dia pesa más,porque son los mismos pero con sueldos más altos,con mezquindaz más elevada,con impunidad cada vez menor, por suerte.Mi pueblo tiene cada vez más personas indignadas,dolidas,engañadas,ultrajadas,mi pueblo no es quién mereceria ser,esta constreñido,maniatado,sus gentes lo contemplan con pavor.Este pueblo es muy bello,aunque esta enfermo por la avaricia,la desidia,la falta de amor,respeto y futuro,a que le han llevado los que lo gobiernan,personajes sin escrupulos,que cada dia le arrancan un trozo de su idosingrasia,así mi pueblo palpita con fuerza y desde ese palpitar pide ayuda a su ciudadania,para no acabar como su buen querido amigo,tendido como un viejo que se muere.Por mi pueblo,lucharemos,por mi pueblo cualquier dia volveremos a pisar los espacios oscuros donde están,los que han relegado a estar fuera de la Ley aunque sea por horas,o por dias.Vosostros que teneis vuestros pueblos clavados en el corazón,como la espina de Machado,luchemos con tesón por volver a gozar de la inocencia,poder volver a creer,que podemos revivir y plasmar de nuevo el deseo de vivir de este pueblo moribundo.
Molt bonic, el teu comentari.
Tes tota la raó jo també vull el poble d'abans era millor tenia poques coses però estava molt bé tot.
I la escola del pi allà dalt al bosc era lo millor.
Gràcies per l'escrit.
Tens tota la raó Santi. Aquell poble que ens va fer sentir que podiem tenir un millor nivell de vida, tant per nosaltres com pels nostres fills. Aquell poble que ràpidament et va permetre integrar-te, on podies passejar pel carrer i saludar a tothom, coneguts i no, ja s'ha acabat. Els darrers 10 anys han acabat amb tot el que Dosrius tenia de bò. Quan vaig arribar a viure a Canyamars recordo el poble plè de vida, amb restaurants, piscina, botigues; amb un poliesportiu que era realment el que el nom diu, "poli". Ara tot es diferent, el transport escolar que fà anys s'avia pactat gratuït perpetuament com a compensació al treure l'escola de Canyamars, es va vilment eliminar. Les botigues i restaurants han anat tancant, el poliesportiu a passat a ser d'us particular. La plaça de la germandat ha perdut el seu caracter a canvi de una subvenció astronòmica per fer una remodeleció innecessaria que no hauria d'haber costat més de 40 mil €. L'urbanitzaqció està cada cop pitjor, o estaria si no fós per un petit grup que amb el seu treball personal i altruista estan reparant part dels carrers. La capacitat del municipi de crear benestar social es veu mimvada cada legislatura pels excesius sous que els carrecs de govern s'autofixen. El poble s'està morint. Ja no es el lloc on a mi m'agradaria viure.
Publica un comentari a l'entrada