Situació Terrible.

Ahir vaig treballar al Auditori de BCN, pero previament vaig viure una situació desagradable.
Quan estava aparcant un noi em va senyalitzar on podia aparcar. Va anar be, perque jo no havia vist el lloc. Quan vaig sortir del cotxe, es va acostar i em va explicar que ell estava per el barri ajudant als conductors al aparcament.

Llavors vaig pensar que ja teniem com a Sevilla els aparcacotxes. Ell no s'atrevia a demanar-ho directament, pero finalment li vaig preguntar si el podia ajudar en alguna cosa. Es va derrumbar i em va començar a explicar la seva historia. Evidentment que hi havia la possibilitat de que m'estiguès prenen el pel, pero no ho vaig creure perque se li veia als ulls el patiment.

Ell es pintor i paleta i un home que els contractava (a ell i un company), no els va pagar els serveis, i els va deixar a deure 15.000 eur per varies feines. Li van demanar que al menys els hi donès els papers per poder anar al atur, i el home no els hi donava, per lo tant no podia cobrar el atur. Portava 3 o 4 mesos i l'havien fet fora del pis on estava. Per sort nomès vivia sol.
Ara dormia a un caixer. Diu que va anar a un menjador social i li van donar menjar per 3 dies, i ara li diuen que ja te el cupo ple per tot l'any, i no pot tornar fins el 2010, tot i que hi han persones de altres països que poden anar cada dia. No sap que fer, i amb el patiment als ulls, diu que prefereix demanar (per molta vergonya que té) abans de fer altres coses. S'em va oferir a fer qualsevol tipus de treball que sapiguès, i sense cobrar al principi, per que veiès que ell treballar bé, i que aceptaria qualsevol preu, a canvi de una oportunitat.

Jo ara no necesito res i la situació no ho permet, pero el únic que vaig dir-li es que em donès el núm de mòbil (es el únic que li queda) per si m'enterava de alguna cosa o feina. Es va posar molt content i esperançat. Li vaig donar 10 eur que portava per sopar, que va agraïr com algú que fa dies no menja i li donen un troç de pa.

Nomès vull fer una crida a si algú necesita una persona del païs per fer qualsevol tipus de feina que hi pensi. El mòn es com nosaltres el fem. Jo, al menys, he fet nomès alguna cosa que no em costa res. Aquestes eines també han de servir per aquestes coses. Si algú vol el telefon del Raul, li envio per email.

I just quan entrava al Auditori, allà en un racò, sentat a terra hi havia un senyor de uns 65 anys sentat a terra amb un carro de la compra ple de coses personals (fotos, roba, etc).

La situació s'està complicant. Vaig pensar.