dijous, 11 d’agost del 2011

I el Or segueix pujant !!!

Ara fa una mica més d'un any que vam tenir una conversa sobre el preu del or.
Espanya es va vendre el 47% de les reserves en or que tenia (va ser de les últimes mides que va fer en Solbes).
Alguns el van defensar dient que ell sabria perque ho feia.

La realitat es que ha pujat un 40% en aquest espai de temps. O dit de un altre manera, si ho haguessin fet ara, haguessin tret un 40%  més de diners.

Ja vaig deixar caure que si ho feien es perque la caixa s'estava quedant buida. Tu no vens res, si saps que allò pujarà de valor.

Però siguem pràctics. 

Ja vaig aconsellar comprar or o plata. Molta gent té el error de pensar (uff, jo no tinc diners per fer-ho). Qualsevol quantitat es bona. Es a dir, es pot comprar per valor de 100 euros o menys. No han de ser mils d'euros. La veritat es que si haguessis comprat 100 euros fa un any, ara tindries 140euros, i si ho haguessis fet amb plata ara tindries 200 euros. Tal com diu el meu amic (Robert Kiyosaki), ell preveu que la plata anirà pujant desorbitadament (per varies cuestions molt llògicas), tot i que el or també pujarà pero no tant com la plata.

Desprès no diguis que no ho sabies. D'ací a un any en tornem a parlar del tema.

PD:
He creat al final de la plana unes gràfiques actualitzades del preu or-euro a 1 any i 5 anys. Per tenir a mà sempre la seva evolució.

divendres, 22 de juliol del 2011

Tall de Carretera pels INDIGNATS

Els “indignats” tallaran la carretera diumenge

Més mobilitzacions del col·lectiu dels “indignats” de Dosrius. I és que per a aquest diumenge hi ha programada una altra concentració davant l'ajuntament. En aquest cas, però, la intenció dels manifestants és tallar la carretera que passa pel municipi. Una acció que arriba després que fa unes setmanes desenes de persones van desfilar pels carrers del municipi per protestar, entre altres coses, contra “les retribucions econòmiques injustificables de l'alcalde i regidors de govern” i “l'acomiadament injustificat de treballadors de l'Ajuntament i la manca d'informació a la ciutadania sobre l'estat real dels problemes del poble”, ha dit l'organització.

dimecres, 20 de juliol del 2011

VIVEN EN OTRO PLANETA

El problema de nuestros gobernantes (de la mayoría), y a todos los niveles (nacionales, autonómicos y locales) es que viven en otra dimensión, en otro planeta.

Es la única explicación para todo el desaguisado que hay en la actualidad.

No viven la vida en contacto con la sociedad REAL, y no me refiero a la realeza, si no, a la que está en la calle. Han creado un grupo (secta?) entre ellos, y esa es la realidad que viven.

¿Porqué exclamo esto?

Si hubieran vivido entre la mayoría de nosotros, hubieran visto la crisis mucho antes. Hubieran intervenido antes. Hubieran recortado antes. Pero no me refiero a gastos como los recortes actuales, si no a gastos que nos hubieran ahorrado dinero a todos, y nos habría evitado los actuales recortes. Se hubieran podido ahorrar el cheque de 400 euros, los planes E-Zapatero. ¿O realmente eran necesarias las obras que se hicieron en este municipio con ese dinero? Podeis releer el artículo sobre el Plan-E de Dosrius de junio del 2009. ¿No hubiera sido mejor ahorrarselo y evitar recortar servicios más fundamentales en la actualidad?

Si vivieran en este mundo también se darían cuenta que no es normal, subirse el sueldo (sí, aunque intentes justificarlo, y las asociaciones de alcaldes lo respalden), pero repito, no es normal, subirse, el sueldo ahora. Hace 5 años hubiera estado justificado, y nadie hubiera puesto pegas.
Si vivieran en este planeta, sabrían que un porcentaje muy alto está en el paro. Que no tiene previsión de encontrar trabajo. Que los que todavía tenemos trabajo, nos han rebajado el sueldo. Sí, si, señores políticos: La gran mayoría vivimos con sueldos más bajos que hace 4 años. Y las cosas han subido. Conozco a muy pocos que no hayan sufrido algún recorte.

Y si vivieran en este planeta, sabrían que con todos esos condicionantes, NO pueden ÉTICAMENTE subirse el sueldo, en el momento actual.

Pueden intentar justificar las razones que quieran, pero NO tienen razón.

Un día tendrán que aterrizar en este planeta, y sufrir las realidades que no han querido ver, y posiblemente, la gente les dé la espalda, porque ustedes perdieron la oportunidad de estar con la gente en los momentos en que eran necesarios.

Porque la gente sabe INCONSCIENTEMENTE, que el dinero que ustedes se ADJUDICAN de más, serán menos servicios para la comunidad. Es cuestión de lógica. Más por aqui, menos por allá.

Y van a tener dificil justificar los recortes que van a tener que hacer.
Aunque ¿no les hace falta justificarlo, no? Una persona de éste planeta no es capaz de subirse el sueldo, y al día siguiente, decirle a la cara a otra persona, que tiene que echarlo a la calle, porque no hay dinero.

Un dirigente que vive en este planeta, actúa como el alcalde de Alcarràs (Ver noticia), y se autoelimina el sueldo, porque él mismo considera que ya cobra lo suficiente de la Diputación de Lleida (coño, el mismo caso que nuestro alcalde).

Pero claro, sólo los extraterrestres, pueden dedicar 24 horas al día de dedicación exclusiva,  a cada una de las labores que llevan a la vez. Es decir, trabajan 72 horas por día, con 3 sueldos de dedicación exclusiva.

Eso los terráqueos no podemos hacerlo. Sólo tenemos 24 horas para repartir.

dimarts, 12 de juliol del 2011

Can Canyamars a TV3

http://www.tv3.cat/videos/3618652/TN-comarques-11072011
Us convido a veure el video emès ahir, i ha opinar a la web de tv3. Ja està be, que el nostre alcalde sempre repeteixi com un lloro de fira el mateix, sense dir totes les veritats.

dissabte, 9 de juliol del 2011

Dosrius 1998

Quan vaig arribar a Dosrius al any 1998, i vaig anar a viure al carrer Joan Miro de Dosrius, em va encantar. Dosrius, si no recordo malament tenia uns 2000 habitants.
Quan arribava el estiu podies escollir anar a la piscina de Can Batlle (privada pero amb bon servei). A vegades anavem amb uns amics a la piscina de La Roda a Canyamars. La opció de anar a Can Massuet tambe hi era pero encara no coneixiem a ningú allà.
Quan em venia de gust podia anar a les pistes de tennis de Can Batlle, i si no anaves amb ningú, el Miquel s'oferia per jugar amb tu. Ell tenia les pistes en optimes condicions, i eren de terra batuda.
L'escola del pi (actual llar d'infants) estava en mig del bosc pero tenia el seu encant. Als nens els hi encantava.

Els caps de setmana al camp de futbol (actual escola del pi) sempre hi havien partits de futbol. Tambe un cop l'any la competició de enduro es feia a Canyamars i s'omplia de gent. Era un referent. Al poble hi teniem dos pavellons, el de Dosrius i el de Canyamars, pero tots dos eren ben aprofitats per a tot tipus d'activitats esportives o socials.

No hi teniem tants bars ni cafeteries pero els pollastres dels porticons eren molt reclamats. No hi teniem els problemes de trànsit i quasi tots els carrers eren de doble sentit.
Una vegada vaig tenir un problema amb les claus i no podia entrar a casa, i els policies de torn em van solucionar el problema entrant per una finestra.

La carretera no era ampla pero tenia el seu encant. Els ciclistes eren abundants els caps de setmana.


Han passat 13 anys. Ara visc a Canyamars. Sembla que en aquests pocs anys no puguin canviar tant les coses. Pero hi tant que han canviat. 5000 habitants. El doble, pero amb el doble de serveis?

Aquest any no podem anar a les piscines. La Roda ja no existeix. Can Batlle ara es municipal i està fora de servei. I Can Massuet igual. Em segueix agradant el tennis pero les pistes de Can Batlle les va comprar el ajuntament i ara hi ha el camp de futbol. Camp de futbol que abans de arribar on es ara, va passar per el espai on está la nova rotonda del Vichy. Mai havia vist que tot un camp de futbol fos tan movible com en aquest poble. Per cert, ara no hi veig partits com abans. Potser es que els equips contraris no troben el camp.

L'escola del pi ha ocupat el primer espai del camp de futbol, pero dels que vam estar a la presentació al ajuntament amb els arquitectes, i del que estava previst a la realitat, queda lluny.
Que maco era quan explicaven que l'entrada superior del carrer Joan Miro seria per els caps de setmana anar a la biblioteca, i així van fer aquesta entrada separada de la resta. També m'enracordo quan just abans de unes eleccions el nostre actual alcalde ens va fer una presentació a peu de carrer amb uns pósters de com quedaria la zona de l'escola del pi i el seu entorn. Que maco era. La riera com a eix central amb una rambla a cada costat i aparcaments. Com ens explicava les maravelles de haver previst tot. Avui jo la rambla no la veig, i el únic que sufreixo es el tránsit diari a horaris d'escola amb la obligació de pasar per tot el mig del poble per tornar cap a Canyamars, perque els busos escolars aturen tota la circulació del carrer central davant l'escola.
Realment m'agradaria saber en quin calaix ha anat aquell projecte. Potser es va cremar en algun dels incendis que hi va haver fa anys al ajuntament. Pero el projecte s'havia pagat, i amb diners, es clar.

Ara tenim moltes cafeteries, molts forns de pà. Menys entitats bancaries perque a Canyamars ja no hi queda res.
A Canyamars no podem fer servir el pavelló reformat perque té un terra especial i nomès serveix per a futbol sala, voleibol, handbol, i poca cosa mes. No serveix ni per les cistelles electriques penjades que algú va decidir instalar pero que amb aquest terra no es pot jugar, perque la pilota no bota.

Pero tenim una carretera molt més ampla i segura. Tot i que encara tremolo quan veig aquella rotonda amb una sortida tallada amb un lletrro dient "zona industrial".

Vull el poble que em va enamorar amb els serveis que hi tenia!!!