UNA REFLEXIÓ PERSONAL

Desprès de estar de baixa per una apendicitis aguda amb intervenció, i complicació posterior amb un ili paralític, crec que ja estic sortint del forat. M'ha costat i les reflexions que et fas quan arribes a creure que "tens alguna cosa pitjor del que diuen" o quan notes que el cos no funciona com tu saps que hauria de funcionar, son reflexions que en estat normal no et fas.

T'arribes a donar compte del gran individualisme que existeix en la societat, i menys mal que unes poques persones treballen per el be dels altres. T'adones del que realment es important. Del que valores.

Vull aprofitar per fer un reconeixement al personal del Hospital de Mataró. Ja sabem que a totes bandes hi ha de tot, pero en general el nivell va ser alt. Vaig sentir una conversa entre dos treballadores que estaven cremades i deien el que passaven de fer això o allò. Els hi vaig fer veure que trobo lògic que es cremin amb els anys, pero que amb aquesta actitut nomès es el malalt el que pateix les consequencies. Sembla que desde llavors, van canviar una mica de actitut.

M'ha sorprès l'actitut de persones que considerava "amigues" i veus que nomès es el "jo, jo, jo" i nomès pensar en ells mateixos, i si per forces grans, no pots seguir el ritme actual, et deixen a la estacada, amb projectes o il-lusions que haviem començat junts. Però això em va servir per adonarme'n que estem aqui per un temps limitat, i quan marxem, molt possiblement, al cap de 100 anys, ningú sabrà que has existit, ni el que has fet (això es així en la majoria de casos).

He seguit de prop el tema de corrupcions. Sense paraules. Pero es pot tornar a resumir en el mateix. "La gent nomès pensa en ells mateixos". I així, es dificil fer una societat solidaria.

Al nostre poble, per exemple, hi ha gent que no està a gust amb el equip de govern actual, i volen fer plataformes i partits per les properes eleccions. Com que hi han molts que nomès pensen en ser els protagonistes (nomès pensen en ells mateixos) i no en el be del poble, es tornaràn a dividir en varies opcions polítiques. Cosa que afavoreix als que manen actualment, i així, amb aquest individualisme, alimentem que no hi hagi opcions de canvi. Estar clar , que alguna cosa en la democracia no funciona.

I això em fa pensar que potser, "mas vale malo conocido que bueno por conocer". Els que governen, tenen defectes, evidentment. No hi ha ningú perfecte. I s'hauria de veure si no hi ha cap cas de corrupció (per petita que sigui). Pero potser son la millor alternativa al que tenim al nostre abast. Algunes coses funcionen be al nostre ajuntament. Corregim les que no funcionin i ja està. He conegut gent que es vol presentar a les properes eleccions, i el únic objectiu es "per treure al Sr. Jo de l'alcaldía". Perdonin, pero això no es una opció. Diguim que farà, si no, vostè posiblement quan arribès a l'alcaldia, sería un cas molt pitjor del que ja tenim.

Crec en projectes, idees, treball en equip, i objectius comuns. Estic obert a treballar en aquest camí.

Això em recorda que em sembla que un dia d'aquests hi ha assamblea de socis de l'associació de veïns de Can Canyamars. Una associació, que desde que vaig dimitir, no ha fet res per el be comú dels veïns. Un altre grup on el "jo, jo, jo" està vigent. Pero, es clar, defensen els "seus" interesos particulars (i potser de alguns que estan amagats darrera de tot). Perquè no s'ha fet públic que el president i jo, vam dimitir de l'associació i els motius que ens van portar a aquesta decisió? Els estatuts obliguen a que en junta anual, s'ha de informar. Perque no hi han actes de les reunions? Perquè hi ha un partit polític que té la informació de primera mà de l'associació? Perquè el segon objectiu d'importancia per el que es va montar la associació no s'ha fet? Quanta gent m'ha decepcionat en aquest tema. Alguns per tal de sortir a la tele, ja estan contents. Pero no han aconseguit res. Perque no han dit que les partides del clavegueram el ajuntament ja les tenia quasi asumides (quan jo hi era), i s'han deixat incloure un altre cop als veïns?

Sento llàstima, pero això m'ha obert els ulls de en qui es pot confiar.

Sento el rotllo, pero desprès de bastant temps sense escriure, ho tenia que treure. Així agafaré el ritme.

Una abraçada a tothom.

Santi Rivelles

Reflexions sobre Can Canyamars.

Em fan relativa gràcia els comentaris que alguns exposen en els seus
respectius blogs. I no ho dic amb despreci.
Però es veu de lluny els qui tenen pressa i els que no en la reforma de
Can Canyamars.
Alguns, per cert, no tenen memòria històrica, i entren en contradiccions
amb ells mateixos. Només s'ha de veure en els seus mateixos blogs els
comentaris que van fer un o dos anys enrera i els actuals.

SI US PLAU, una mica de COHERÈNCIA, i de dignitat ! No es pot defensar
ara el que s'atacava fa uns anys.

Si fa dos anys el projecte del 2007 vam trobar que tenia moltes errades
i partides inflades, llavors alguns es van tirar a sobre nostre. Ens van
acusar de intoxicadors, mentiders, poc realistes, etc.
Quan dic "ens" em refereixo a l'associació de veïns de Can Canyamars, on
llavors jo encara hi era present.
Ara no sabem on són. Em refereixo a la associació. Els creadors de l'
associació ho vam fer amb la inquietud de ajudar a solucionar el
problema del arranjament, i de fer moltes activitats per la convivència
dels veïns de Can Canyamars, i defensar els problemes dels veïns.
Recordo que vam fer la Primera Festa de la Patata al bosc, i tenia que
ser amb caracter anual. Teniem idees per els infants. Idees per als
futurs noms dels carrers de la urbanització. Idees per a les zones
verdes, etc.

Pero ja sabem que les IDEES se les emporta el vent.

La política i els interesos particulars van aconseguir el que no hauria
de haver passat mai.
A través de fer la vida imposible als que tiraven endavant amb la feina,
van aconseguir que dimitessim uns pocs (els principals). Això mai s'ha
explicat públicament abans, i creia que ja era hora de fer-ho. Vaig
demanar repetidament una copia de la acta on vaig dimitir, pero com si
parlès amb ningú. Es tenia que haver donat la informació a la asamblea
anual, pero tampoc es va fer cap menció, saltant els estatus de la
propia associació.
Es van aturar totes les iniciatives i es van enjegar unicament les
destinades a fer denuncies per via penal contra el alcalde i deixar
sense cap responsabilitat al promotor de l'obra. Algú hi tenia molt
interès.

Entenc que hi ha gent (quasi tothom) que està cansada de la situació de
la urbanització (jo mateix he canviat 2 carters dels cotxes) per el
estat dels carrers, pero això no ens ha de fer perdre el nord. Els
treballs s'han de fer i be. No podem aceptar qualsevol cosa amb
irregularitats simplement pel fet de tenir pressa.
El ajuntament no va tenir la decencia de contestar dient que les
alegacions al projecte del 2007 tinguessim raó (nomès recordo que
s'aceptès una alegació meva sobre les franges perimetrals), però la
resta van ser negades sense cap explicació. Pero 2 anys mes tard treuen
un projecte que modifica totes les irregularitats trobades (aixo per a
mi es una manera bastant clara de donar la raó). Amb això ja ens
estalviem uns quants millions de euros. Ara toca un altre cop el mateix
treball. Estic convençut que ens tornaran a contestar a les alegacions
el mateix, pero al final sempre surt la veritat i la raó (això vull
pensar).

També hi ha algú que diu que hi han imprevistos i que nomès ens queixem
dels posibles imprevistos negatius (QUE PESIMISTES QUE SOM).
Voldría ficar-li un exemple sencill, si quan estiguin fent les obres i
foradin la rasa de fondaria, OH, sorpresa, no hi ha la roca que
esperaven trovar, i nomès hi ha sorra. Això simplifica i abarateix els
costos sobre lo previst, ¿pero de veritat creieu que la empresa ho
comptabilitzarà com a imprevistos i restarà el temps i diners que no ha
empleat?
Si us plau, que ja no tenim 15 anys.

En fi, que la necesitat de voler tenir tot arreglat, no ens cegui. Cal
pagar lo que sigui just i quan estigui tot correcte. Recordem que un cop
feta la urbanització ens deixaran oblidats durant anys. Crec que val la
pena lluitar per que estigui ben feta. Amb això tampoc entenc els que
diuen "No volem una urbanització de luxe". Això si, hem pagat impostos
com per tenirla de luxe. La pregunta fàcil sería, ¿Perqué no l'hem de
tenir de luxe? Quins serveis tindrem? Perque no tenim una mica mes de
dignitat tots plegats?
Perquè no obliguem a enterrar les instalacions electriques i telefóniques?
Quines zones verdes tindrem?
Ja que ens comparan amb Can Massuet, comparem-ho tot. Tindrem zona
esportiva, algun parc, algun centre, correus unificats, etc?
La resposta es ...

Pagarem com a luxe, pero no tindrem res. Si voleu veure com serà Can
Canyamars d'aquí a uns anys, podeu pasar per el carrer de sobre del
Carrer major de Canyamars, i us fareu una idea. I llavors qui reclamarà?
Si ara que tenim un projecte al davant i uns pagos inaccesibles no unim
forces, no se quan ho farem.

Santi